RECTA FINAL A LA RESTAURACIÓ DE L’ALTAR DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT DE LA CATEDRAL DE LLEIDA
El restauradors Ferrer i Capdevila treballen en la recuperació de la policromia original del retaule
Jordi Curcó – Lleida.
L’altar de la Moreneta de la Catedral de Lleida va ser inaugurat el 28 de setembre de 1955. Gairebé 70 anys després, la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat ha endegat la restauració que es troba gairebé a la seva recta final, després de més tres setmanes d’haver-se iniciat els treballs a càrrec dels restauradors José A. Ferrer i Lluís Capdevila: “Anem avançant a bon ritme, treballant gairebé tots els dies de la setmana a excepció feta del diumenge, per tal de deixar- ho llest per la inauguració prevista en un principi pel diumenge 16 de juny”.
Tots dos artistes van rebre l’encàrrec de dita Confraria, quan davant alguns desperfectes detectats en la policromia de l’altar, així com per la brutícia acumulada pel pas dels anys i també pels corcs que s’havien localitzat en algunes parts de la fusta. . , va creure oportú tot i el seu cost, tirar endavant amb la seva restauració :“l’altar presentava… de deteriorament, que de no actuar amb diligència s’haguessin agreujat malmetent-lo”, explica el president Josep Estruch.
Així, la Confraria inicià una campanya entre els confrares i devots de la Moreneta, institucions i ciutadans en general que encara segueix, a fi i efectes de recaptar els diners necessaris per fer front al pressupost de la restauració de poc més de 20.000 €: “ Quan l’any 1955 es va fer l’altar, la junta d’aleshores va pagar-ho mitjançant una subscripció popular entre els confrares i devots de la Moreneta. Després de 70 anys, la Junta actual hem fet el mateix i gràcies a la generositat de la gent, ha estat possible tirar endavant la tant anhelada restauració. Tot i que encara no s’ha recollit el 100% del cost total, estim a punt d’aconseguir-ho”.
Pel que fa a la restauració José A. Ferrer, manifesta la seva satisfacció per com és va desenvolupar el treball: “La veritat és que la capella l’hem trobat amb millor estat del que semblava, tot i que ha calgut actuar en algunes parts. . de retaule amb desperfectes a la fusta. Cal dir també que no estava massa afectada pels corcs, però si que hi havia moltíssima brutícia acumulada, ocasionada especialment pels fums dels ciris que l’havien ennegrit i que impedia veure la seva policromia original. Ha calgut primer netejar-ho tot a fons, extraient els pols a la base de productes sintètics, per poder així recuperar el daurat a l’aigua, una tècnica que l’artista Llucià Oliva, autor de la policromia, dominava a la perfecció” .
Ferrer i Capdevila expliquen que pel que fa al coronament del retaule que ja tenen acabat, on hi ha un relleu de talla de l’Esperit Sant, s’ha respectat la policromia original aplicada que combina el brillant i el mate: “… i pel que fa al cambril de la Moreneta, està tot ell pintat amb colors vegetals i pigments al temple, que anem recuperant. Com anècdota dir que hem descobert una petita decoració floral que no era visible i que deixarem a la vista. També com a curiositat, hem descobert que les tres voltes del cambril, que tothom pensava eren de fusta, estan traçades amb canyes i guix, en un treball artesanal sense parangó. Tot aquest treball ho fem seguint les directius de la Declaració de Venècia de l’any 1964, que afecta als restauradors”.
Tots dos restauradors estan d’acord a l’assenyalar que a mesura que han anat treballant-hi, han anat també descobrint la importància d’aquest altar-retaule. En primer lloc per les seves dimensions de 10 metres d’alçada, que ha fet necessàriament necessari muntar una gran quantitat per poder treballar amb condicions. D’estil neoclàssic, segons projecte de l’arquitecte Lluís Domènech, està tot ell tallat amb fusta de pi pel gran tallista lleidatà Ramon Borràs Vilaplana i daurat tot ell per l’artesà dorador Llucià Oliva. Així mateix el cambril acull la venerada talla de la Mare de Déu de Montserrat, del reputat escultor Josep M. Camps i Arnau, amb plafons d’estil modernista decorats per Vilaró i Valls, amb unes extraordinàries pintures murals de Josep Obiols de l’any. . 1960. La confraria d’aleshores va triar els millors artistes i artesans per bastir l’altar de la Patrona de Catalunya, que és sens dubte el millor de la catedral de Lleida. Gràcies a aquella gent tant montserratina, tenim ara una joia d’art i de fe que cal posar en valor i sens dubte aquesta restauració ajudarà a fer-ho possible.
(Article publicat al diari “La Mañana” de Lleida, el 3 de juny de 2024)
