A pocs dies d’haver-se celebrat la festa de les Marededéus Trobades i l’inici del Mil·lenari de Catalunya, la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Lleida va tenir l’original idea d’organitzar el vespre del passat. divendres, un acte a fi i efecte d’explicar “in situ”, és a dir, davant mateix de l’altar de la Moreneta, com s’ha dut a terme la seva restauració, inaugurada el passat 16 de juny.
Davant la sorpresa dels organitzadors, l’assistència fou molt nombrosa de lleidatans, confrares i devots de la Patrona de Catalunya que van acudir a l’acte per conèixer detalls i anècdotes de la restauració explicades pels artistes restauradors, José A. Ferrer i Lluis. Capdevila. Tots dos van ser qualificats com a “grans professionals”, en paraules del director de la confraria Josep Estruch a l’inici de l’acte, i no van defraudar.
El primer en prendre la paraula va ser Lluís Capdevila, que després de distribuir entre els assistents unes fotografies amb imatges de diverses obres d’art del Museu Egipci de Barcelona, va explicar que la restauració els havia servit a ells per descobrir que l’altar. havia estat construir seguint les mateixes tècniques dels artistes de l’antic Egipte: “…la fusta del retaule està tota ella muntada i encolada, sense emprar ni un sol clau a l’igual que ho feien aquells artistes egipcis. I a hores d’ara, després de gairebé 70 anys de la seva construcció, podem dir que estructuralment està perfecte, sense cap fissura. Els ebenistes, fusters i artistes que van elaborar-lo amb notable mestria i destresa, sabien molt bé el que estaven fent”.
Per la seva banda el restaurador José A. Ferrer va dedicar la seva intervenció a comentar com havien dut a terme la restauració de l’altar en la qual van emprar 50 dies de treball durant el mes de maig i els primers dies de juny: “… vam tenir que actuar en algunes parts de retaule que tenien desperfectes a la fusta , però s’ha de dir que no estava massa afectat pels corcs, però si que havia moltíssima brutícia acumulada, ocasionada especialment pels fums dels ciris que l’havien ennegrit i que impedia veure la seva policromia original. Ha calgut primer netejar-ho a fons, extraient els pols a la base de productes sintètics, per poder així recuperar el daurat a l’aigua, una tècnica que l’artista Llucià Oliva, autor de la policromia, dominava a la perfecció”. Ferrer explicà que havien emprat 500 fulls de pa d’or per recuperar algunes part de la policromia i que en tot moment van seguir les normes de restauració de la Declaració de Venècia de l’any 1964: “…que els restauradors hem d’ aplicar”.
Ferrer va explicar que el cambril està tot ell pintat amb colors vegetals i pigments al temple, que ha calgut recuperar en algunes parts més deteriorades: “Va ser quan vam descobrir una petita decoració floral que no era visible i que hem deixat a la vista. També com a curiositat, hem descobert que les tres voltes del cambril, que tothom pensava eren de fusta, estan traçades amb canyes i guix, en un treball artesanal sense parangó”.
Tots dos artistes restauradors van concloure dient que l’altar de la Mare de Déu de Montserrat és el millor de la Catedral Nova de Lleida i que la seva restauració ha servit també per a contemplar-lo amb uns altres ulls: “Ens hem sentit veritablement. honorats i orgullosos d’haver intervingut en la restauració visual d’aquest altar impressionat, una joia d’art i de fe que calia posar en valor”.
L’acte va concloure amb una part musical dedicada a temes montserratins, a càrrec de la mezzosoprano Anna M. Prada acompanyada al piano per Mn. Joaquim Mesalles, mestre de capella de la Catedral de Lleida. Finalitzà però amb tots els assistents posats en peu i cantant el Virolai, per tot seguit pujar al cambril a venerar la Moreneta. Jordi Curcó
RETAULE DE 10 METRES D’ALÇADA
El retaule de la Patrona de Catalunya de la Catedral de Lleida amida 10 metres d’alçada. D’estil neoclàssic, segons projecte de l’arquitecte Lluís Domènech, està tot ell tallat amb fusta de pi pel gran tallista lleidatà Ramon Borràs Vilaplana i daurat tot ell per l’artesà daurador Llucià Oliva. Així mateix el cambril acull la venerada talla de la Mare de Déu de Montserrat, del reputat escultor Josep M. Camps i Arnau, amb plafons d’estil modernista decorats per Vilaró i Valls, amb unes extraordinàries pintures murals de Josep Obiols. Fou inaugurat el 28 de setembre de 1955, farà 70 anys.
(Fotos: Josep M. Currià)